La ‘Carta de Barcelona pels Drets de la Ciutadania en l’Era Digital’ (#BarcelonaDigitalRights) s’ha presentat el 21 de febrer de 2019 al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) en el marc del II Digital Law World Congress.
- CARTA DE BARCELONA PELS DRETS DE LA CIUTADANIA EN L’ERA DIGITAL -
Hem viscut una autèntica revolució propiciada per la globalització i ens trobem davant d’una nova Era Digital.
El desenvolupament de la Societat i de l’Economia en un món globalitzat depèn en gran mesura d’un adequat, just i proporcionat desplegament de la Societat de la Informació i del Coneixement.
La Societat de la Informació i del Coneixement, i l’accés a Tecnologies de la Informació i la Comunicació formen part essencial del lliure desenvolupament de la personalitat.
Les TIC són ja una parcel·la de la realitat, i per garantir el lliure exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques ha de ser jurídica i tècnicament segura.
S’ha de garantir a totes les persones un accés bàsic i irrenunciable a les tecnologies de la informació i la comunicació, incloent Internet, per tal de minimitzar els efectes de l’exclusió digital.
D’altra banda, hi ha un alt grau de desinformació de les implicacions derivades de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Es constata, així mateix, que els ordenaments jurídics actuals tenen un complex repte, de difícil abordatge, en relació a la solució dels conflictes i controvèrsies digitals.
És per això que es fa necessària una nova generació de drets de les persones, que posi l’accent i atenció en aquesta realitat digital, i l’ésser humà i els seus drets essencials com a epicentre, el que suposa un nou impuls en les conquestes que en l’àmbit dels drets humans la Humanitat ha anat assolint fins a l’actualitat.
I és per aquest motiu que han de ser reconeguts com a drets de les persones en l’era digital:
Els drets humans i llibertats contemplats en tractats i convenis internacionals vigents són de plena aplicació en la Societat de la Informació i Comunicació, i han de ser respectats per totes les persones i entitats públiques i privades.
Totes les persones tenen dret al desenvolupament lliure de la pròpia personalitat en els entorns digitals i a que es garanteixi la identitat digital com a part de la personalitat.
En aquest sentit, totes les persones tenen dret a que la seva identitat digital estigui sempre activa i sigui interoperable en l’entorn digital.
Totes les persones tenen dret a la ciutadania digital, prevista aquesta com a conjunt de drets i obligacions com a subjecte que interactua en els entorns digitals, generant relacions jurídiques i obligacions, especialment pel que fa a l’ús responsable de les tecnologies de la informació i comunicació.
Les tecnologies digitals han d’estar al servei de la humanitat per garantir la dignitat de les persones i el lliure desenvolupament de la personalitat.
Totes les persones tenen dret a la salvaguarda dels seus drets i béns jurídics davant els nous desenvolupaments tecnològics.
Així mateix, s’atendrà al dret de tota persona a una vida digna i a no ser discriminada en l’accés a serveis essencials per falta de capacitació digital.
Totes les persones tenen dret a accedir a les tecnologies digitals i de la comunicació, sense que pugui produir-se discriminació en l’accés per raó de naixement, raça, gènere, religió, procedència, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
Com a expressió, també, de la llibertat d’acció personal, totes les persones tenen dret a la connexió digital voluntària.
Totes les persones tenen dret a disposar d’una infraestructura tecnològica fiable, oberta i lliure, i a que l’ús de les tecnologies no afecti negativament ni provoqui danys a les persones ni als seus drets.
L’autonomia dels sistemes desenvolupats tecnològicament ha de ser controlada en última instància per persones, especialment si es poden veure afectats drets i llibertats de les persones.
Totes les persones tenen dret a la intimitat, la vida privada i al secret de les seves comunicacions. Aquests drets han de quedar garantits també i especialment en l’àmbit digital.
S’ha de garantir la confidencialitat i privacitat de les comunicacions personals i el dret a l’ús de tecnologia que asseguri la mateixa, així com la prohibició de vigilància massiva, sense perjudici de les restriccions establertes legalment per garantir altres drets, així com la seguretat pública amb ple respecte, en aquest cas, dels drets i llibertats individuals i mitjançant l’oportuna intervenció judicial.
S’ha de garantir el dret a l’autenticació de l’autor i integritat dels continguts.
Com a conseqüència i desenvolupament del dret a la intimitat, a la pròpia imatge i a l’honor i reputació personal, totes les persones tenen dret a l’oblit i al record digital, de forma que s’han d’ articular mecanismes per a la seva efectivitat.
El dret a l’oblit ha d’assegurar la supressió de les dades personals que constin en mitjans digitals, sempre que els mateixos no siguin procedents i actuals, de conformitat i sense perjudici del degut respecte al dret a la lliure expressió i a la llibertat d’informació.
El dret al record digital permetrà a les persones la gestió, manteniment i conservació dels continguts i propietats susceptibles de drets que els pertanyin, així com l’establiment de directrius respecte de la seva herència o llegat digital, en cas de defunció. De la mateixa manera inclourà obligacions per als proveïdors de serveis a Internet i altres xarxes de comunicació interconnectades respecte de la salvaguarda dels esmentats continguts i drets.
Totes les persones tenen dret al control i disposició de les seves dades personals i a la seva protecció, com a desenvolupament del dret a la intimitat personal i a la privacitat.
Són les persones les que han de decidir, de forma voluntària i lliure, sobre la cessió, ús, tractament i destí que vulguin donar a les seves dades personals.
S’han d’establir mecanismes que permetin el control de l’ús de les dades personals, per evitar situacions d’abús, il·licitud de tractaments, o usos contraris als drets de les persones.
Així mateix, s’ha de reconèixer el dret a la transparència respecte de l’ús d’algoritmes i criteris en què es basen les decisions autònomes.
El dret fonamental de protecció de dades de caràcter personal ha de ser garant de la dignitat de la persona contra els abusos que pugui suposar l’explotació econòmica d’aquestes dades. Els drets d’explotació econòmica de les dades personals mai prevaldran sobre qualsevol dret de la personalitat en el tractament de les dades de les persones físiques.
Com a expressió de la llibertat de pensament, expressió i informació totes les persones tenen dret que es garanteixin els principis de transparència, proporcionalitat i no discriminació, i es prohibeix de forma expressa qualsevol pràctica de bloqueig, restricció, filtrat, alentiment o priorització de continguts a disposició dels usuaris o qualsevol pràctica que contravingui l’ús de la xarxa com a espai obert on tots puguem participar en igualtat d’oportunitats i en garantia d’un lliure i transparent accés als continguts.
Aquest dret s’exercirà mitjançant el respecte als restants drets de les persones, de forma que es pugui garantir, en conseqüència, el dret a la rectificació i actualització de continguts que afectin als mateixos i no siguin d’interès general.
S’establiran les condicions i es realitzaran les accions necessàries en els entorns digitals per a facilitar i fomentar el pensament crític com a garantia de la llibertat d’opinió i el lliure exercici dels drets polítics de les persones.
Totes les persones tenen dret a l’educació i formació en el coneixement i ús responsable de les noves tecnologies, així com a la capacitació professional respecte dels nous mitjans tecnològics.
Les administracions públiques, en col·laboració amb les empreses tecnològiques, han d’impulsar polítiques per remoure els obstacles que dificultin l’ús i accés a les noves tecnologies, eliminant bretxes digitals, així com per difondre i promocionar els nous drets i llibertats de la ciutadania en la era digital.
El dret a la llibertat d’empresa i a les iniciatives empresarials i la capacitat d’explotació econòmica de la tecnologia ha de ser reconegut, si bé haurà d’observar límits basats en el respecte dels drets humans i els principis d’ètica empresarial i responsabilitat corporativa.
L’activitat empresarial i la inversió R + D + I del sector tecnològic ha de tenir en compte les polítiques nacionals i supranacionals i contribuir, de manera apropiada, al desenvolupament de la capacitat innovadora local i nacional, comprometent-se amb la transferència i difusió de les tecnologies i del coneixement, tenint degudament en compte la protecció dels drets de propietat intel·lectual i secrets comercials i empresarials, que també han de quedar preservats en l’àmbit digital.
L’activitat comercial ha de tenir en compte el desenvolupament tecnològic dels territoris on opera o obté resultats locals, fomentant el desenvolupament científic i tecnològic local.
L’explotació dels drets de propietat intel·lectual i industrial o la transferència de tecnologies han de contribuir a les perspectives de desenvolupament sostenible a llarg termini dels països.
Tota tecnologia ha de garantir el respecte als drets humans per defecte i des del disseny amb la finalitat de complir amb els principis, drets i llibertats contemplats en aquesta carta. Les entitats que creïn o desenvolupin qualsevol tecnologia tenen l’obligació de poder acreditar el respecte dels drets i llibertats de les persones.
Qualsevol model de negoci ha d’acreditar abans i durant la seva execució que la seva forma de producció, explotació i els efectes econòmics, socials i polítics en la societat i l’entorn on tinguin efecte, no vulneren els drets humans i llibertats de les persones.
Tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar i beneficiar-se del progrés científic a través dels entorns digitals.
Tota persona té dret a expressar i difondre lliurement pensaments, idees i opinions, a la producció i creació literàries i a comunicar o rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà.
Tota persona té dret a l’accés als continguts informatius, culturals, artístics, científics, institucionals i polítics, que no podrà ser impedit o alterat per terceres persones físiques o jurídiques, incloent els operadors tecnològics, així com els Estats o entitats nacionals o supranacionals, que han de garantir el pluralisme i la diversitat cultural.
Tota persona té dret a la protecció dels drets i interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries o artístiques de què sigui autor.
Els límits i excepcions als drets dels titulars només es podran produir en determinats casos especials previstos legalment, que no atemptin contra l’explotació normal de l’obra i no perjudiquin injustificadament els interessos legítims dels titulars dels drets.
Els creadors tenen dret a la integritat de la seva obra, a ser identificats, si pot decidir sobre l’explotació i a obtenir una remuneració d’acord al valor que genera.
Els creadors tenen dret a disposar de l’oportunitat d’obtenir una major difusió de la seva obra en l’entorn digital en condicions de respecte, justes, equitatives i transparents.
Els Estats, els operadors tecnològics, i les plataformes digitals vetllaran per evitar qualsevol apropiació dels drets dels titulars per part de tercers, així com la difusió de continguts, productes o serveis falses, tot això sense perjudici del necessari respecte a altres drets.
Tota persona té dret a que es garanteixi la igualtat de tracte i prohibició de discriminacions en l’accés i ús de les tecnologies.
S’haurà d’atendre a l’eliminació de les diferents bretxes digitals, a la prohibició de discriminació, de qualsevol tipus, en base a l’anàlisi de la informació i comportament a la xarxa o en l’ús de les tecnologies.
Els menors d’edat, persones amb diversitat funcional i altres col·lectius tenen dret a la igualtat d’oportunitats en la societat de la informació i la comunicació. S’ha de garantir l’accés universal a eines i aplicacions digitals, mitjançant l’ús d’estàndards que facilitin aquest accés en condicions de transparència, seguretat i adaptats a les seves necessitats especials.
Així mateix, tenen dret:
Al ‘foment de l’ús de les TICs com a eina educativa i d’inclusió.
A protecció especial sobre l’impacte psicològic que pugui tenir l’ús de les TICs.
A la creació de canals de denúncia, protecció i defensa de drets i llibertats com la privacitat, accessibles i adaptats a les seves necessitats
A l’àmbit de les relacions laborals i de dependència econòmica, tota persona té dret a la protecció de la seva intimitat i privacitat, a la transparència en l’ús d’algoritmes que puguin tenir afectació en el seu rendiment, a la desconnexió digital, a la conciliació de la vida personal i professional, a la protecció de la salut, i a la igualtat d’oportunitats, davant l’ús dels diferents dispositius i desenvolupaments tecnològics.
Els poders i administracions públiques prestaran especial atenció als col·lectius que puguin veure dificultat o impossibilitat el seu accés al treball per falta de capacitació digital, per tal d’assegurar una vida digna a totes les persones.
Tot desenvolupament tecnològic ha de tenir en compte, també, el respecte al medi ambient i al desenvolupament sostenible.
Les empreses i comunitats d’usuaris que promoguin desenvolupaments tecnològics d’elevat i desproporcionat consum energètic han de promoure fórmules tendents a reduir en el menor termini possible aquest consum.
El desenvolupament de productes tecnològics ha de venir acompanyat de garanties pel que fa a la seguretat per a les persones, que tenen dret a conèixer, mitjançant fórmules transparents, les concretes afectacions que per als drets i llibertats pot representar l’ús dels diferents desenvolupaments tecnològics i les mesures que s’han d’adoptar per a un ús segur d’aquests.
Es garantirà la transparència i la no existència de Backdoors. Es garantirà el dret a conèixer el que fa un programa o tecnologia, i els paràmetres en els quals s’ha basat un sistema autònom per prendre una decisió, així com les conseqüències d’aquesta decisió sobre els drets i llibertats dels usuaris.
Haurà de quedar determinat de manera clara i transparent el règim de responsabilitat per les decisions adoptades per sistemes autònoms de decisió.
Per garantir el lliure exercici dels drets de la personalitat i llibertats de les persones en l’entorn digital es concedirà el dret d’asil digital a les persones que ho sol·licitin en aquells supòsits reconeguts en els convenis internacionals.
El dret d’asil digital consistirà a suprimir les barreres o limitacions que un o més estats estableixin per no permetre el lliure exercici dels drets i llibertats de la persona interessada garantint així la difusió d’informació, opinió i coneixement que generi el mateix interessat.
Les persones tenen dret a aprofitar les possibilitats dels desenvolupaments tecnològics per afavorir la participació en l’activitat pública.
Així mateix, tenen dret a la transparència i al bon govern públics.
S’ha de salvaguardar l’exercici del dret d’accés a la informació pública i garantir l’observança de les disposicions de bon govern.
La ciutadania té dret a accedir i utilitzar el coneixement que s’ha generat amb la seva participació, considerant com a tal tot aquell que, directament o indirecta, s’ha generat amb el seu finançament obligatòri a través de tributs, amb les dades que ha aportat obligatòriament o amb les accions que ha executat com a conseqüència d’una obligació imposada o ineludible.
Les organitzacions públiques tenen l’obligació de posar a disposició de la ciutadania aquest coneixement de forma accessible i fàcil, donant lloc a comunitats obertes i reconeixent el dret a l’Open Data i l’ús, en la major mesura possible, de programari lliure, de codi obert i accés obert.
Els organismes públics han d’establir mecanismes de salvaguarda dels drets de la ciutadania en l’ús de desenvolupaments tecnològics, garantint a totes les persones l’accés efectiu a sistemes i mecanismes de resolució de conflictes eficaços i eficients de fàcil accés, gratuïts i de resposta ràpida , que compensin les diferències econòmiques, geogràfiques i logístiques que presenten les persones consumidores i usuàries de desenvolupaments tecnològics enfront dels desenvolupadors i corporacions tecnològiques.
Els operadors tecnològics i les plataformes digitals posaran a disposició d’usuaris i tercers sistemes àgils i accessibles de comunicació i denúncia i de resolució de conflictes, amb plena submissió a la jurisdicció.
Els ordenaments jurídics han de preveure respostes proporcionades i de reparació del dany causat, en cas que aquest es produeixi.
Els diferents països hauran d’establir protocols de cooperació internacional, perquè l’actual sistema territorial no suposi una dificultat per a les persones en l’exercici dels seus drets davant l’ús de desenvolupaments tecnològics, advocant per la creació d’instàncies i Tribunals internacionals per a la resolució de conflictes digitals.
- Aquest document es correspon amb la primera redacció datada al mes de gener de 2019, i es troba subjecte a modificacions, conseqüència de les aportacions i suggeriments de les entitats que estan col·laborant amb l’ICAB en el procés de redacció.